26 gen. CONVERSANT AMB SERGI TORRES – REVISTA IMO
Entrevista a Sergi Torres realitzada per Jose Mª Escudero Ramos
Sergi Torres és autor conferenciant, i impulsor d’una nova consciència. Les seves xerrades no deixen indiferent a ningú.
La seva nova consciència obre les portes a un camí de despertar i d’evolució d’una manera entenedora i assimilable.
IMO: Què és la meditació?
Sergi: Sempre que escolto aquesta pregunta em pregunto què és la meditació? Perquè depenent què és per a tu la meditació, potser si medito, potser no, què és la meditació per a tu? Des d’on em preguntes això?
IMO: Aquesta era la meva següent pregunta: què és meditació per a tu? Així que si vols et responc a la teva pregunta i després em respons a mi.
Investigant per IMO he pogut descobrir que des de fa segles es ve meditant, els romans, els grecs, els essenis … Quin tipus de meditacions hi ha? La contemplativa, Sor Lucia ens deia ahir mateix “Contempla i comparteix el contemplat”, la meditació en moviment, jo sóc corredor i surto a córrer i medito en moviment; vaig entrevistar a Amit Goswami per al número dos d’IMO i li pregunti que quan medita, em va dir que des que es desperta fins que es dorm, la seva vida és viure en meditació constant. Llavors què és meditació? ¿Asseure en postura Flor de Lotus i deixar la ment en blanc, com la Vipassana o és “estar a la fresca” com feien els nostres avis? Per a mi meditar és viure en meditació, meditar constantment, és ser conscient del present en cada instant. ¿Per a tu?
Sergi: És una mirada interior que ens porta a una visió universal de les coses on tothom està inclòs en aquesta mirada, et escoltava parlar ara i m’adonava que nosaltres som meditació … som meditats per una consciència universal. Aquesta consciència universal en aquesta meditació genera éssers humans com a producte d’aquesta intenció de consciència. Estar alineat amb aquesta intenció és el que et porta a estar en meditació, la seva meditació. Quan dic La seva no és una cosa separat a nosaltres sinó a una consciència absolutament …
IMO: Et refereixes a la Unicitat
Sergi: LA UNICITAT
IMO: Quina importància té la meditació en la teva vida? ¿Tant com la teva vida?
Sergi: Per a mi en aquest sentit és essencial, si traiem a la meditació de les imatges que tenim d’ella per a mi és elemental, és l’impuls de vida, és el motor.
IMO: Els nens quan neixen, neixen i contemplen, es passen el dia amb la seva essència, l’essència pura de l’ésser, contemplant i programant-coses que després s’han de desprogramar.
A la tradicional forma de meditar, espelmes, encens, etc., arribar a SER deixant de ser, et treus tota etiqueta. Deixar de ser el Jose, el Sergi d’avui … ¿això és el que en altres cultures és aconseguir el nirvana?
Sergi: És tan individual al cap ia la fi, tot el que tu produeixes conceptualment d’aquesta experiència deixa de ser aquesta experiència, així que relats, informació, tècniques, gestió d’aquesta experiència, no és aquesta experiència, és una forma individual i particular de entendre-la. Curiosament al que em dedico jo, per mi és una paradoxa, perquè jo estic expressant una experiència interna a altres persones, per a mi això no té sentit, però en la meva vida passa així, llavors si tinc clar això, em permeto fer-ho, però si començo a descobrir com intento comunicar als altres com hauria de ser la seva experiència en la base de la meva aquí és done estic completament perdut.
IMO: És clar, ens perdem en els conceptes. Transmetem les nostres pròpies experiències i uns ens acusen que parlem massa de nosaltres mateixos. I altres volen conceptuar, la teoria de Sergi es..Sergi ha dit … quan al final les nostres formes de pensar són d’aquest moment, pot ser que en un temps vaig madurar el meu pensament, evolucioni, creixi.
Sergi: Això és molt dolorós, de fet quan algú diu Sergi diu “o” Sergi ha dit “no estan sent molt honestos perquè és més aviat” el que jo m’he explicat que he escoltat de Sergi “. El mateix passa amb mi, tot el que estic interpretant i veient forma part d’aquesta mentida, d’aquesta part de la meva interpretació personal de les coses que mai és veritat, que la veritat mai és particular, és universal. I és molt curiós perquè els éssers humans ja sabem que la veritat particular no existeix però ¿Per quin motiu seguim donant tanta energia a la nostra veritat particular?
IMO: I vivim en una mentida constant …
Sergi: I vivim en una mentida constant, de fet és l’origen de les guerres, és el creure que la meva perspectiva és la correcta, llavors generem conflictes de tal magnitud que arriben a convertir-se en guerres o éssers humans morint-se de fam, per exemple, només per defensar o aferrar-me a la meva pròpia identitat, a la meva pròpia veritat. I per dissimular ho fem de forma col·lectiva, els espanyols, els catalans, els americans, els nosequè, els murcians, els nosecuantos …
IMO: Intenten la confrontació entre madrilenys, catalans, però sempre que vaig a Catalunya vinc més enamorat d’aquesta terra i m’imagino que els catalans que vinguin a Madrid s’aniran igualment encantats, aquí acollim a tots …
Sergi: Finalment està aquest SER que està sent madrileny, aquest SER que està sent català, o aquest SER que està sent de Wisconsin … som Éssers.
IMO: Però moltes vegades ens identifiquem amb la massa, això és el que pot ser perillós com a grup actuem deixant de ser nosaltres mateixos.
Sergi: Necessitem aquesta identificació perquè no sabem qui som, al no saber qui som, la identificació que ens donem a nosaltres mateixos és tan volàtil, és tan falsa, que necessito trobar acords amb altres que estiguin fent el mateix per a tranquil·litzar-nos i aquí és on comencen a sorgir els conglomerats de creences, de religions, de cultures, d’economies, de classes socials. No té cap sentit. I ho fem per por a assumir que no tenim ni idea.
IMO: Llavors aquesta frase “Divideix i venceràs” és mentida. Si agrupes també podràs vèncer. Crees masses i les dirigeixes.
Sergi: Absolutament, de fet hi ha molts dictadors que funcionen d’aquesta forma. Tracten d’unir, tracten d’eliminar les diferents cultures que hi ha al país per poder dirigir-les en una direcció, hi ha vegades que tracten d’eliminar cultures senceres de moltes maneres, ho hem vist. És una expressió, és una metàfora de com funcionem nosaltres en realitat des de dins.
IMO: El vas esmentar abans, jo ho dic també molt en els meus tallers, viu com a observador sense deixar-te influenciar per el que vegis, sense emetre judici. Observa i no emetis judici. L’univers no fa res en va. Tot passa per alguna cosa, acceptem … Acceptació.
Sergi: L’acceptació és perfecta però no ha de ser entesa com resignació. Molta gent l’entén com resignació però això no és el correcte. L’acceptació és una mirada de benvinguda al que passa i és molt activa, no és passiva, perquè si tu acceptes el que estàs veient, automàticament t’uneixes a això, i aquest moviment d’unió, per a mi, és el màxim potencial de transformació que un ésser humà pot experimentar.
IMO: Cal integrar cada situació, abraçar-
IMO: Si et trobessis davant d’algú crític abans teves creences, que es riu d’elles com li faries veure que hi ha altres postures de respectar?
Sergi: Sí em trobo davant d’aquest context jo meditaria que em que vol mostrar de la meva aquesta situació, si rebuig aquest rebuig estaria fent el mateixos que aquesta persona, des d’aquí no puc comunicar res. Quan un assumeix el que està veient com a part de si mateix s’habilita per fer i oferir alguna cosa diferent, però el que l’ofereixi, que digui o que comparteixi sempre ve a invitació de la persona, mai de la meva part perquè quan t’adones que l’única cosa que està passant és aquest instant, també de n’adones que no tens eines per jutjar si és bo o és dolent, “hauria de ser així, hauria de ser nansa” … si algú es riu del que jo pugui expressar, jo no sé si això és positiu o negatiu, és bo, dolent, hauria de succeir o no però sí que sé que està succeint. I aquí puc veure on impacta en mi i puc descobrir-me des d’aquest teló, llavors aquesta situació en comptes de ser reprotxable passa a ser bella pel fet que passa.
IMO: Saps com actuar davant de diferents situacions?
Sergi: Jo no sé com vaig a reaccionar davant diferents situacions, per poder saber-ho hauria de experimentar-ho. El que m’informa de com ho faria són idees que no estan succeint en l’experiència. Quan jo em baso en l’experiència present m’adono que tot el passa em supera, va moltíssim més enllà de la meva mentalitat, i aquí és on hi ha la meditació i el meu descobriment com ser. Quantes vegades he pensat que faria o diria tal cosa i quan passa no passa. L’experiència present et mostra una altra cosa completament diferent de tu perquè apunta a l’inconscient i permetre-ho i mirar-lo assumint és una forma de meditar per a mi.
IMO: Jo em baso molt en experiències d’altres persones, és a dir, circula a Internet un vídeo d’un judici a un assassí en sèrie, el van detenir i el fiscal va negociar cadena perpètua si deia on havia enterrat els cadàvers. Durant el judici cadascun dels familiars dels assassinats li va odiar, el va insultar excepte un que va dir “m’ho has posat molt difícil però el meu Déu diu que he de perdonar i et perdono”. Per a mi, això em diu que per molt que et facin mal, sempre es podrà perdonar, perquè aquest home ho ha fet i si un ho ha fet és que es pot. En principi, jo perdonaria, per principi, perdono, trigaré més o menys. Tot és factible de ser perdonat.
Sergi: Això és clau, la possibilitat sempre existeix, tot i que nosaltres la vam concretar en la nostra pròpia visió de les coses, això no elimina la possibilitat del panorama i això és una de les coses que els éssers humans perdem de vista, quan hem pres una decisió de com és aquesta persona, de quina hauria de viure, de com és això que ha passat, perdem de vista que això és només una possibilitat, és una opció que triem i aquí ens perdem tota la informació de tot l’univers a obcecar i quedar-nos amb la nostra pròpia opció.
IMO: I fins i tot focalitzar, per exemple, en l’odi …
Sergi: Focalitzem en una opció i en triar això també vam decidir descartar la resta perquè no entren en el nostre prisma, la qual cosa ens mostra que petit i estret és.
IMO: ¿explica’ns alguna experiència amb algun grup de meditació, alguna meditació teva?
Sergi: Per a mi la més incomparable és … contemplar com el contemplador es desintegra, com passes a formar part de l’univers, sent-ho, on la interpretació no té cabuda, on no pots “sergitizar” el que està passant perquè el que passa és absència de Sergi, és totalitat. No sòl compartir aquest tipus de coses, ni vaig al detall, quan va ser, com va ser, perquè despista.
IMO: i pot condicionar.
Sergi: I pot condicionar també … parlo molt poc de les meves experiències, només quan les ús com a eines de comunicació, com metàfores, com a elements comunicatius on realment la paraula no accedeix, però fins i tot aquesta experiència que et acabo d’explicar deixa de tenir sentit al instant següent perquè aquesta experiència de totalitat està passant tot el temps en moltes formes.
IMO: A la vida quotidiana
Sergi: La vida quotidiana és una experiència d’aquesta totalitat, sens dubte.
IMO: I és molt bonic viure en aquesta freqüència.
IMO: Quina pel·lícula ens recomanaries?
Sergi: No te’n sabria dir una
IMO: Doncs digues-nos diverses
Sergi: … Matrix és espectacular, no em canso de veure-la, De l’inrevés de Disney; After Earth, parla sobre la por, no sé si l’han traduït al castellà. Hi ha moltes pel·lícules que des de diferents perspectives bèl·liques, de dibuixos animats, humanistes, estan expressant possibilitats, aquestes són les pel·lícules amb les que jo vibro.
IMO: Un llibre?
Sergi: Ara estic llegint Elogi al no-res d’Edicions Presència, un llibre molt petit que diu el que diu com ho diu. Molt bo.
IMO: L’última pregunta, imagina’t que et trobes amb tu mateix, amb un petit Sergi, als 12 anys quin consell et donaries?
Sergi: Sergi Somriu quina pregunta tan bonica! Em miraria als ulls, m’obriria a estimar-me i em diria GRÀCIES. I molt probablement, perquè ja m’està passant ara, em emocionaria. A més recordo aquell punt, a aquesta edat, el meu avi havia mort, i jo havia perdut el meu referent … em miraria i em diria GRÀCIES
Sospirem els dos, emocionats, ja no cal dir moltes paraules més.
IMO: Moltes gràcies
Sergi: Gràcies, gràcies
I ens vam fondre en un bell abraçada.
REVISTA IMO: http://revistaimo.com/conversando-con-sergi-torres/