Quan li pregunten a en Sergi, qui és en Sergi Torres, acostuma a respondre “encara no ho sé, segueixo investigant què és ser Sergi Torres i què és ser un ésser humà”. Neix a Barcelona (Desembre de 1975) i actualment, comparteix la seva pròpia experiència de autoindagació.

Després de dedicar-se durant 10 anys a treballar com fisioterapeuta, deixa la seva professió per escoltar la seva crida interna. Avui ofereix xarrades i tallers que anomena trobades, conscient de que les paraules no serveixen per expressar la veritat, però sí per a convidar a les persones que la trobin en ells mateixos i per ells mateixos.

Desenvolupa un cicle mensual de trobades al Teatre La Villaroel de Barcelona i és convidat a congressos, trobades i xerrades a Europa, Llatinoamèrica i Estats Units. Col•labora amb una secció en el programa de ràdio “l’Ofici de viure” (Catalunya Radio), presentat i dirigit per Gaspar Hernàndez.

Océano Ámbar publica “Un puente a la Realidad” (2009), Ediciones Presencia “Saltar al Vacío” (2014) i Ediciones Urano “¿Me acompañas?” (2017) i una nova edició de “Un puente a la Realidad” (2017).

David del Rosario dirigeix i produeix la pel·lícula “Yo Libre, un viaje al instante presente”, que gira al voltant del missatge del Sergi.

La seva proposta i les seves idees estan dirigides a una invitació clara a adonar-nos de com n’estem de lligats a les nostres creences i punts de vista i a la possibilitat d’anar més enllà de tot allò amb la finalitat de retrobar la veritable naturalesa de l’ésser humà.

“La gran majoria creiem que estem aquí per millorar el món o canviar-lo. Tanmateix, vaig descobrir que jo no havia nascut per canviar res sinó per aprendre a estimar-ho tot.”

“Podria presentar a en Sergi Torres com un representant del nou paradigma, un paradigma que cada vegada inclou a més persones de tot el planeta amb una altra forma d’entendre la vida. Un paradigma sense bons ni dolents, sense víctimes ni culpables. Però prefereixo presentar-lo d’una altra manera: Sergi Torres és, senzillament, el que hi ha. No hi ha ni parany ni engany, en el Sergi. El que tu vegis en ell, això és el Sergi. Durant més d’una dècada he conegut a molts mestres espirituals, referents internacionals, i, tot i que en Sergi no va de mestre espiritual ⎯no va de res⎯, és sens dubte un dels més coherents. Els seus gestos i paraules són un reflex de la seva llum.

Això és el que veig jo en el Sergi: llum. Tanta llum, que de vegades enlluerna. Llum, amor, tendresa, humilitat i honestedat.

Un dia em va dir que no feia promoció de les seves xerrades perquè no volia “crear” en la gent aquesta “necessitat”. A la meva manera de veure, aquesta resposta ens diu molt de com és aquest petit gran home. I també ens fa entendre la seva concepció d’unitat: no vol pels altres el que no vol per a ell. Tots som un. Tots som Sergi. ¡Quina sort, ser tots Sergi!”

– Gaspar Hernández