ENTREVISTA HACID MAGAZINE

El meu nom és Sergi Torres, i em dedico a compartir alguna cosa que descobreixo dins del meu. Per a mi no té una forma molt concreta, faig xerrades, escric llibres, però no considero que em dediqui a això. D’alguna manera veig que la vida em demana o m’ha guiat a compartir això …

 

¿Que pensa Sergi Torres de Sergi Torres?

És complicat respondre aquesta pregunta per a mi perquè quan miro el que penso sobre Sergi Torres, m’adono que aquests pensaments no defineixen qui sóc. Puc veure que penso que és un ésser humà, un home, un papa, espòs de … però són idees conceptuals. No em sòl preguntar des d’aquest lloc perquè el que responc no em serveix.

Amb quin pensament o actitud et sols despertar al matí?

Quan desperto al matí és com una experiència, és com si tornés a un lloc. Sento com si em fes petit i em trobo dins d’un cos al llit. I hi ha un sentiment de gratitud i agraïment. És una cosa molt inspirador. A partir d’ahi comencen a sorgir els primers pensaments, però abans hi ha una experiència: un arribar a aquí per dir-ho d’alguna manera.

¿I quan et fiques al llit?

Quan me’n vaig a dormir és alguna cosa mes dens perquè ja hi ha pensaments pensats, i el que faig és mirar aquests pensaments per acomiadar-me d’ells d’alguna manera, i un d’aquests pensaments és que jo sóc Sergi Torres. Així que m’acomiado d’aquest pensament també i em deixo caure.

¿Que vols ser de gran?

He deixat de preguntar-me per la meva futur, però vénen idees en alguna ocasió. Em veig conduint un autobús, m’encantaria, sembla una idea ridícula però ahi està. Potser també ensenyant a nens … no ho sé. Però no faig gaire cas a aquestes idees i tampoc m’ho sòl preguntar.

¿I que vols ser ara?

Quan em faig la pregunta en lligar de preguntar-me que vull ser, miro que estic sent ara, i veig que estic assegut en aquesta cadira en format humà masculí i m’obro a ser això plenament. Em obro a descobrir que és ser Sergi, que és ser un ésser humà i que és això que sento

Que consell et donaries a tu mateix?

No lluitis mes. Deixa de pretendre, deixa de lluitar, deixa d’intentar, deixa de voler estigues on la vida està, estigues en aquest instant

Que no t’han preguntat i t’agradaria contestar? Una cosa que t’agradaria expressar

No se m’acut res que jo voldria que em preguntessin per jo donar una resposta, perquè la resposta neix de l’instant. Llavors és més aviat donar la benvinguda a la pregunta que sorgeix en aquest instant que a un pensament d’una cosa que jo voldria ser preguntat per jo respondre el que vull respondre. De fet en alguna ocasió que jo faig una entrevista per a la ràdio per exemple que no coneixen molt com penso, em pregunten abans de l’entrevista ¿que vols que et preguntem? ¿Que vols exposar? La resposta sempre és: no ho sé, la teva pregunta

De què alimentes? I no em refereixo a nivell gastronòmic …

De l’instant, de la presència i la consciència. No molt bé com posar-li paraules. Hi ha una font d’existència que em permet ser jo, igual que hi ha una font d’existència que et permet ser tu. Quan comences a descobrir-la i descanses en ella hi ha una nutrició, hi ha un et sents que t’estàs alimentant. Això implica que cada instant, cada mirada et s’alimenta també sinó et defenses, sinó et protegeixes i el rebutges. Quan ens vam rebutjar vam començar a deixar de nodrir-nos. Aquí és on ens cansem i ens agobiamos.

 

Entrevista per: Melina Natalia Evangelista



Si continues utilitzant aquest lloc acceptes l'ús de galetes. més informació

La configuració de galetes d'aquest web estan configurats per «permetre galetes» i així oferir-te la millor experiència de navegació possible. Si segueixes utilitzant aquesta web sense modificar la vostra configuració de cookies o fas clic a «Acceptar» estaràs donant el teu consentiment a això.

Tancar