L’amor incondicional només es troba en el present – Crònica de Curro Cañete

Això de Sergi Torres és una cosa de bojos. No hi ha ningú a Espanya, al món espiritual, amb tantíssims seguidors com per estar omplint un teatre gran, imponent, a Madrid, com és el de Belles Arts. La gent se sent atreta cap a les seves paraules gairebé com per imant, com si el ressò de les seves paraules ressonés amb el més profund d’ella. Fa poc, unes tres setmanes, el vaig veure amb els meus propis ulls: quan vaig arribar, gairebé a l’hora en què anava a començar l’acte, hi havia unes quaranta persones fora. Però l’acte ja començava. Què feien aquestes persones allà fora, fent cua, si en el teatre no es pot entrar una vegada que comença la funció? Molt senzill: s’havien quedat sense entrades. Tot venut. El pati de butaques sense una butaca lliure, com quan s’estrena Concha Velasco o Lola Herrera. Potser és, vaig pensar, que hi ha molta més gent de la que pensem que vol viure d’una altra manera …

Llegeix la crònica completa de Curro Cañete a la seva pàgina www.currocanete.com o fent clic aquí.