24 nov. ENTREVISTA DE CREANDOME: COMUNICACIÓ HUMANA, FELICITAT I EMOCIONS

Hola Sergi,

Segons un estudi publicat recentment, Espanya lidera el consum de dades de Smartphone a Europa (veure notícia). Els smartphones són aquests mòbils que permeten una connexió contínua amb tota Xarxa Social o font d’informació. Això és que ens agrada molt parlar, relacionar-nos i intercanviar continguts: gairebé és igual el contingut de vegades, l’important és parlar…

Per què necessitem parlar tant amb els altres?

Sembla que el que volem, és estar en comunicació amb els altres, però en realitat, el que passa és que no volem estar en comunicació amb la nostra sensació de solitud. No volem estar en comunicació amb el nostre dolor profund de no saber qui som ni per què estem vius. Per això parlem tant. Si ens fixéssim només per un instant, en tot el que diem al llarg del dia i miréssim quantes d’aquestes coses sorgeixen de la nostra pau, de la nostra alegria o del nostre amor, segurament hi hauria persones que no trobarien ni una sola paraula.

En la música, perquè la melodia soni harmònica, el silenci és molt important: és el que permet que la música tingui temps i ritme, i que sigui agradable. No obstant sembla que això no ho apliquem a les converses humanes: el silenci “incomoda”.

En tractar de parlar tant, potser fugim del silenci?

El silenci, en certa manera ens atreu, perquè és el nostre origen. El que passa és que hem embolicat el nostre silenci amb una capa de soroll, plena de dolor. I és d’aquesta capa de la que fugim. Quan ens comuniquem, en realitat estem buscant les propietats del silenci: la unitat, la comprensió, la pau, l’alegria. Per tant, quan jo em comunico amb algú, estic esperant això, però no ho aconseguim perquè en fugir del nostre dolor que embolica el soroll, acabem fugint del silenci que hi ha darrere d’aquest dolor.

Curiós, que una altra “arma tecnològica” que l’ésser humà va inventar per fugir del silenci i d’aquest dolor, és el “Entreteniment”.

De què necessitem estar entre-tinguts?

D’aquest dolor intern. Necessitem tenir la nostra consciència atrapada en les nostres sensacions, perquè si no ho fem, la nostra consciència, de forma natural, tendeix cap al silenci, tendeix cap a aquesta part interna, profunda. I en aquest viatge cap endins, hem de creuar sí o sí, aquesta capa de pura solitud, de pura desconnexió, de pur dolor. Per això busquem mirar cap a fora, perquè la mirada interna ens porta a trobar el silenci que està just darrere del dolor més intens que mai imaginem, el dolor d’haver oblidat aquest silenci.

Sembla que tot això tingui relació amb el que anomenen “El camí a la felicitat”. Per a alguns la felicitat no existeix, com la perfecció, és un ideal a perseguir, alguna cosa a aspirar. Uns altres diuen que no hi ha camí a la felicitat, sinó que la felicitat és el camí. D’altres s’han plantejat muntar estudis que diuen “científics” sobre aquest tema. Uns altres simplement la viuen i l’experimenten, sense qüestionar-se més.

És veritat que a cada moment tenim l’opció de triar si buscar la felicitat o simplement sentir-la i experimentar-la?

Sí, de fet, el que tria parar de buscar-la i sentir-la, és conscient d’aquesta elecció. En canvi el que tria seguir buscant-la, no és conscient que està triant això, només és conscient de la seva necessitat de trobar-la, i creu que la cerca a causa d’aquesta necessitat. És per això que mai la sentirà, perquè la necessitat no porta a la felicitat.

Pots donar-me algun consell perquè li pugui demostrar a algun lector o client?

No, perquè la vida de qualsevol persona ja és pura felicitat. La vida és felicitat, el que passa és que nosaltres analitzem la vida, en lloc de viure-la. Valorem si és bona, dolenta, si em fa feliç o no, en lloc d’adonar-nos que estem vius, i que aquesta vida és pura felicitat en ella mateixa, encara que sembli que hi ha dolor en ella.

Ser feliços: Té a veure més amb una decisió personal de prendre una posició davant la vida, o amb una qüestió circumstancial de valorar la posició en la qual la vida ens situa?

És el mateix, si aquesta decisió personal o aquesta valoració acaben per acceptar la vida tal qual és i ens disposem obertament a aprendre d’ella. La vida sempre tendeix cap a la felicitat malgrat que nosaltres en la nostra anàlisi humana pensem el contrari. Recordem que la vida és felicitat.

Això sembla que tingui a veure molt amb l’Actitud Personal, però la felicitat: No és més aviat qüestió d’habilitats? Em refereixo si ser feliços no té més relació amb desenvolupar aquesta habilitat de suspendre els judicis (positius i negatius) i saber “fluir amb la vida”, independentment de l’experiència que tinguem…

Sí, sempre que, aquest fluir amb la vida també inclogui el jutjar. La felicitat és plena i no rebutja ni qüestiona res. Vull dir que si vaig a usar les meves habilitats per rebutjar alguna cosa en mi per arribar a ser feliç, llavors no seré feliç. Com a molt, en lloc de ser feliç, creuré ser-ho, pel fet de creure que ja no jutjo. I això és un judici també.

És inevitable Jutjar?

Sí, és inevitable. Evitar jutjar implica creure que jutjar és dolent perquè m’impedeix ser feliç i aquesta creença és un judici. Aquest intent porta a moltes persones a practicar i entrenar molt dur per aconseguir la impossible tasca de no jutjar. Creure que jo no jutjo és un judici també. El que és evitable és creure’s els judicis, això sí que és evitable. La felicitat accepta tots els judicis, no obstant això no es creu cap que no tingui origen en la felicitat.

Hem parlat de Comunicació, Felicitat, Habilitats i Actituds. Ens falten les emocions…

Què és el que anomenen “Intel·ligència Emocional” per a Sergi Torres?

En primera instància, la intel·ligència emocional és la capacitat de descobrir que jo sóc la causa de les meves emocions i que totes són dignes de ser sentides i viscudes. I descobrir que al seu darrere, hi ha un sol origen: pau perfecta.

En segona instància, la intel·ligència emocional és la nostra capacitat de veure més enllà de la “qualitat” de l’emoció (tristesa, alegria, ira, por) i descobrir aquella essència que les uneix a totes. Llavors un s’adona que totes són energia i que l’energia és llum, i que la llum, al seu torn, és consciència i la consciència, finalment és pau. Això és per a mi la intel·ligència emocional en tercera instància, la pau. El qui és intel·ligent emocionalment viu en pau sense importar quina emoció estigui sentint.

Què és la fortuna (sort) para Sergi Torres? Té a veure amb el que la gent anomena casualitat?

Quan mirem la vida, fora de la comprensió humana, fora de les coses bones o dolentes, positives o negatives, ens adonem que darrere de la vida hi ha un impuls que dóna origen a la vida en el qual no hi ha cabuda per a la fortuna, ni per a l’atzar, ni per a la casualitat, ni tan sols per a la sincronia, que ara està tan de moda. Tot emergeix de la consciència constantment. Ser conscient d’això no et fa més afortunat, sinó més conscient.
Gràcies Sergi.
Un honor, Roberto.

Una Entrevista de Creant-me